Història
El Castell de Montclar aixeca les seves parets damunt de les restes d'una antiga torre romana. A la façana de la fortalesa, una inscripció indica que va ser reconstruït l'any 1635, però els historiadors el tenen documentat de l'any 981. És, doncs, el castell més antic de la zona.
Restaurat per darrera vegada el 1970 i declarat Monument Històric Artístic l'any 1979, les parets del Castell de Montclar semblen voler relatar tot el que ha succeït en el transcurs de la història. La part més antiga és la planta baixa i la que va ser la Torre d'Homenatge de l'antiga edificació, suport de l'actual fortalesa. Així, observant les pedres que el formen (les anomenades 'pedres testimoni'), es poden distingir les diferents etapes de construcció: del terra fins a uns 4 metres d'alçada, corresponen al segle XIII; i la part superior data del segle XV.
La seva història és llarga. Durant l'Edat Mitjana, el Castell va tenir una funció clarament defensiva. Vital en aquella època. Dos murs exteriors (que ara queden just al mig del poble) envoltaven la fortalesa cobrint la zona més vulnerable. Més tard, va passar a ser la residència oficial dels senyors feudals, construint-se al seu al voltant les cases de la gent que treballava les seves terres o dintre del propi castell. Això sí, els nobles, en temps de guerra, estaven obligats a deixar entrar a tot el poble dintre del castell. La història va demostrar, com acostuma a passar gairebé sempre, que els romans sabien perfectament on situar una torre de defensa. Durant la Guerra Civil espanyola, el Castell va passar a ser un aquarterament militar estratègic de defensa.
Anècdota històrica: Tan sols cinc famílies han estat propietàries del castell de Montclar des del 1200: els Cabrera, els Ribelles, els Ponts, els Despujol i des del 1986, els Miguel, el llinatge que prové del Baix Empordà (castells de Palau Sator, Palau Sacosta i Púbol).
